SOBRE PABLO GARCÍA PÉREZ DE LARA

Després d'estudiar fotografia en diverses escoles vaig entrar al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Allà em vaig especialitzar en direcció i guió i vaig fer un màster de fotografia amb Ricardo Aronovich. Gràcies a la meva experiència anterior al món de la fotografia molts dels meus companys van voler que fes la direcció de fotografia dels seus treballs i vaig filmar i il·luminar més de cinquanta pel·lícules en 35mm, 16mm i Súper 8,. Van ser cinc anys d'experiències apassionants, de moltes reflexions creatives, de classes magistrals, de llargues nits en cineforums, de tertúlies en bars i de diverses festes inoblidables però, per sobre de tot, van ser cinc anys de relacions intenses amb quantitat d'equips humans que van fer possible totes aquelles produccions. La majoria de l'alumnat érem com a esponges hàbides de coneixement i donat que en cada treball els recursos eren molt mínims, la nostra inventiva i enginy creixien exponencialment a cada plànol que fèiem. En més d'una ocasió vam treballar 48h seguides per aprofitar fins a l'últim segon el material que haviem llogat.
Només acabar els meus estudis -tenia 25 anys- i després d'aquest mig centenar de curts com a director de fotografia vaig co-fundar Produccions Doble Banda i vaig dirigir la meva Opera Primera ‘Fuente Alamo, la carícia del tiempo’, el llargmetratge va asolir diversos premis i va viatjar per molts festivals internacionals. Recordo que al 2002 en el festival bianual de Yamagata (Japó) un grup divers de japonesos em va dir què el que havien viscut al veure la pel·lícula era idèntic als seus records d'infància i adolescència. Després d'aquell comentari coral vaig tenir la certesa que les històries poden ser universals i que és aquesta universalitat la que, malgrat el pas del temps, les manté tan o més vives que al moment en què van ser filmades i van veure la llum.

Actualment, després de més de 30 anys d'experiència al món de l'audiovisual, amb més de vint premis rebuts pels meus treballs i havent tocat tots els pals que componen un procés creatiu com és aquest del cinema puc fer servir la càmera i el so com si d'uns pinzells es tractesin o ser aquest altre cineasta capaç de fer navegar un transatlàntic.

Si de Cinema es tracta, no dubtis a contactar amb mi. L'aventura serà apassionant.